La presentació de l'acte va córrer a càrrec del responsable del projecte Patrimoni del PEU, Ángel Portolés, i la vicerectora de Cultura i Relacions Institucionals de l'UJI, Carmen Lázaro
Castellón Información
La importància de la participació comunitària i de la socialització de pràctiques i compromisos a voltant del territori, la seua gestió i salvaguarda, va ser el fil conductor de la XVI Jornada del programa de patrimoni del Programa d'Extensió Universitària (PEU) que es va celebrar a l'edifici de l'Escola de Doctorat i Consell Social de la Universitat Jaume I i que es va poder seguir en 'streaming' a la plataforma de l'UJI. La trobada va posar l'èmfasi en les relacions entre el patrimoni, el territori i les persones a partir de les experiències dels col·lectius Orgànic Social Design CoopV, Connecta Natura i Salvem Lo Montsià que treballen en processos i projectes centrats en l'agroecologia, l'ecofeminisme i la custòdia i defensa del territori.
La presentació de l'acte va córrer a càrrec del responsable del projecte Patrimoni del PEU, Ángel Portolés, i la vicerectora de Cultura i Relacions Institucionals de l'UJI, Carmen Lázaro, qui va defensar que "a la universitat ha de prevaldre el millor dels coneixements, però aquest s'ha d'acompanyar de la necessitat de transferència, s'ha de compartir". En eixe sentit, la responsable de Cultura va afegir que "el que busquem en aquesta jornada és treballar de manera col·laborativa transversal i veure què podem aportar cadascú i també entendre que els nostres patrimonis són complexos i tenen moltes mirades i si s'aglutinen, millor que millor".
Durant la trobada, els tres col·lectius participants han plantejat models ciutadans actius de defensa del territori i noves formes d'organització i auto organització partint de conceptes com la solidaritat i la col·laboració. La representant d'Organic Social Design CoopV, Begoña Balaguer, va abordar la custodia del territori des d'un enfocament de gènere, i va explicar que les dones des de temps ancestrals han tingut una relació molt especial amb la natura "perquè contribueixen al benestar, al desenvolupament sostenible, al manteniment dels ecosistemes, a la diversitat biològica i a mantindre els recursos naturals del planeta".
Organic Social Design CoopV és una entitat sense ànim de lucre que té en la actualitat 24 hectàrees en custodia a la província de Castelló, on es realitza producció agrícola i regeneració de microespais i biodiversitat. A més, dissenya projectes exclusivament adreçats a dones rurals com és el cas de l'Escola de la Tardor (Jornada de formació feminista d'Economia Verda i Social) o el Programa de Formació per a dones en agricultura ecològica.
La recuperació del patrimoni biocultural per a dinamitzar el territori rural va ser l'eix de la ponència de Pau Agost, membre de Connecta Natura, un col·lectiu que té com a missió principal contribuir a la transició del sistema agroalimentari per assolir models de gestió sostenibles i justos del entorn natural i dels sistemes agrícoles, per mantenir un món rural viu i actiu. Agost va comentar que el col·lectiu "planteja una custòdia que s'inicia amb la recuperació i la conservació com a punt de partida per a la revalorització d'aquest territori i la seua utilització".
Amb la perspectiva de gènere de fons, el responsable de Connecta Natura va argumentar que "el ecofeminisme suposaria el posar la vida en el centre dels projectes, de les polítiques, dels territoris, és a dir, canviar les prioritats i posar la reproducció de la vida davant de la producció". El col·lectiu organitza programes com 'Lligabosc', 'Ofegabous' 'Cucostodia' o 'Mosaic de Vida', en el quals sempre està present l'educació ambiental i la defensa del territori.
La tercera intervenció de la jornada va córrer a càrrec de Manel Mas, de la plataforma 'Salvem Lo Montsià', una plataforma ciutadana que vetlla per a evitar agressions al territori i per a una interacció més sana entre els humans i el medi. Durant la xarrada, el representant del col·lectiu va enumerar les diferents accions que ha realitzat l'associació en els darrers anys entre les quals destaquen la preservació dels ecosistemes davant les agressions especulatives, com la defensa de les oliveres monumentals i de la comarca del Montsià davant l'espoli i l'extracció indiscriminada d'argila al territori.
En finalitzar les ponències, va tindre lloc un espai de reflexió i intercanvi en el qual una de les conclusions va ser que el concepte de patrimoni és molt ampli i reuneix al seu voltant les persones, les seues percepcions de la realitat i les relacions interpersonals que es generen i que, en tots aquests processos, la participació i la implicació de la ciutadania és fonamental per teixir xarxes de solidaritat, aprenentatge compartit i socialitzar els patrimonis, els territoris, les pràctiques i els processos.
Al mateix temps, una altra de les reflexions a la qual van arribar els participants és que l'agroecologia es constitueix com a eina de dinamització rural per a la preservació de la cultura i dels paisatges rurals partint d'un enfocament marcat per l'agrodiversitat, així com a proposta de model, la custòdia del territori ofereix una gran diversitat per a desenvolupar accions de salvaguarda i restauració ecològica i paisatgística en un marc en el qual està molt present la perspectiva de gènere.
