Castellón Información
Un treball liderat per investigadors de la Unitat Predepartamental de Medicina de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Jaume I de Castelló ha descobert una de les causes genètiques que explicaria la incidència més gran de melanoma descrita en els homes. Els resultats de l'estudi s'han publicat en la revista Biology of Sex Differences.
El grup d'investigació Genètica del Càncer de Pell i de la Pigmentació Humana (Melanogén), coordinat pel professor Conrado Martínez-Cadenas, ha estudiat les diferències entre homes i dones quant a la pigmentació –color d'ulls, cabell i pell– i també pel que fa a la resposta al sol, és a dir, la història de cremades solars i l'existència de pigues irregulars i taques causades per l'exposició solar. Aquest estudi s'ha dut a terme amb la col·laboració del grup d'investigació de la doctora Gloria Ribas, de l'Institut de Recerca Biomèdica Incliva. En el treball van participar 1.057 persones, el 52% de les quals eren pacients de melanoma procedents d'hospitals de Castelló, València, Madrid i Bilbao. "Es van analitzar 384 variants genètiques i sis característiques físiques dels individus. Els resultats mostren que, amb la mateixa variabilitat genètica, els homes tendeixen a presentar una pell més clara i una pitjor resposta als efectes dels rajos ultraviolats", afirma Martínez-Cadenas.
Els estrògens afavoreixen la protecció solar
El càncer de pell està determinat tant per factors ambientals, com ara l'exposició solar, com d'altres genètics. De fet, les persones amb pell o ulls clars i cabells rossos o pèl-roigs, compten amb una probabilitat entre 20 i 30 vegades més alta de tenir un càncer de pell en la seua vida que les morenes, les quals es bronzegen amb facilitat.
D'altra banda, diversos estudis han comprovat que les hormones femenines afavoreixen la producció de la melanina, el pigment que protegeix la pell del sol. De fet, «els estrògens podrien ser la causa que les dones tinguen una tonalitat més fosca de pell, encara que el genotip d'un home i d'una dona siga el mateix, de forma que el risc de patir càncer de pell de les dones resulte menor. Tant és així que aquest preval més en els homes», argumenta Bárbara Hernando, investigadora del grup Melanogén de la Universitat Jaume I i coautora del treball.
Aquest estudi sobre melanoma a l'estat espanyol va sorgir arran una investigació precedent, els resultats de la qual «van mostrar que els homes tendeixen a tenir els ulls més clars que les dones amb la mateixa varietat genètica», afegeix Martínez-Cadenas.
Utilitats forenses
La investigació de la genètica de la pigmentació humana és important per a comprendre la biologia i l'evolució humanes, així com la biologia del càncer de pell. La identificació de variants associades amb trets fenotípics que predisposen a càncer de pell ofereix l'oportunitat d'estudiar la seua associació amb el risc de càncer cutani. Però, a més a més, els estudis portats a terme pel grup Melanogén de l'UJI en altres camps, revelen que la introducció del factor «sexe» en el model de predicció del color d'ulls, desenvolupat per a finalitats forenses, «milloraria de forma significativa la taxa d'èxit en la identificació d'un individu a partir, per exemple, d'una mostra biològica trobada en una escena del crim», explica Martínez-Cadenas.
La prevenció, bàsica contra el melanoma
A causa de l'elevat nombre de factors que envolten el melanoma, els tractaments per a combatre'l no han avançat gaire en els últims anys. Per això, la prevenció és «l'arma més efectiva contra el melanoma, la millor manera de prevenir-lo és reduir l'exposició solar en hores de màxima incidència de rajos ultraviolats i utilitzar protecció solar –i com a mínim de factor 30– quan es realitzen activitats a l'aire lliure», comenta Bàrbara Hernando. L'autoexploració i les visites periòdiques a l'especialista, sobretot si es detecten pigues irregulars, d'un color no homogeni o d'un diàmetre superior als sis mil·límetres «són fonamentals per a prevenir aquesta malaltia», conclou la investigadora de l'UJI.
El grup de recerca Melanogén de la Universitat Jaume I, liderat per Conrado Martínez-Cadenas, desenvolupa tres línies fonamentals. La primera, les bases genètiques de la susceptibilitat humana a melanoma i altres càncers de pell; la segona està centrada en els mecanismes moleculars i les vies de senyalització intracel·lulars involucrades en la gènesi i progressió dels càncers cutanis, tant melanoma com no-melanoma (carcinomes basocel·lular i espinocel·lular). I, en últim terme, els seus estudis aborden factors genètics, hormonals i ambientals involucrats en el desenvolupament de lesions pigmentàries benignes: efèlides, nevus, lentígens solars, melasmes, etc.
