El personal investigador té el propòsit d'aconseguir productes comercials que puguen ser aplicats en el sector agrari i farmacèutic
Castellón Información
Personal investigador del Grup d'Investigació en Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Jaume I de Castelló ha identificat i obtingut biomolècules d'origen vegetal, que han sigut testades enfront de patògens vegetals i d'interès clínic, amb el propòsit d'aconseguir productes comercials d'alta qualitat que puguen ser aplicats en el sector agrari i en el sector farmacèutic.
Entre les seues característiques destaca que són molècules naturals que s'apliquen a concentracions molt baixes, per la qual cosa no constitueixen un risc per a la salut i el medi ambient i "presenten un ampli rang d'acció davant de patògens i una potent eficàcia, tant en el camp agronòmic com farmacèutic, pel que serien interessants per al sector comercial que desenvolupa productes fitosanitaris amb codi verd i per als departaments d'I+D+i com a línia estratègica d'actuació en aquest sector", expliquen les investigadores Begonya Vicedo Jover i Pilar García Agustín.
Sectors
En el sector agronòmic, l'equip de treball pretén aconseguir productes basats en biomolècules, mitjançant tècniques ecocompatibles amb la producció agrària per al control de patògens de plantes, a través de la inducció de les defenses vegetals, que podrien actuar a manera de vacuna contra diferents malalties. En l'actualitat, aquesta és una de les línies estratègiques d'actuació que té gran interès, tant per al món empresarial com en les institucions públiques.
Les aproximacions de control de malalties utilitzades fins ara es basen en la utilització de productes químics que poden ser perjudicials per al medi ambient, la fauna i, fins i tot, les persones. No obstant això, actualment s'estan posant a punt nous mètodes de control de patògens, basats en l'ús d'aquesta mena de compostos naturals d'origen vegetal, que actuen directament sobre el patogen i potencien la resistència innata de les plantes.
En el sector farmacèutic, un dels principals problemes que existeix actualment és el referent a l'aparició de resistències enfront d'antibiòtics per part de patògens d'interès clínic. El control de les malalties provocades per aquests microorganismes implica un desafiament important per part de les administracions sanitàries i indústries farmacèutiques. Les noves biomolècules podrien pal·liar els problemes causats per patògens multiresistents enfront d'antibiòtics.
Les noves biomolècules han sigut validades experimentalment en l'entorn de laboratori i en els entorns agronòmics. El grup d'investigació estaria interessat en el desenvolupament i adaptació de la tecnologia a aplicacions concretes mitjançant acords específics i de llicència amb empreses compromeses amb la millora de la salut i el benestar de les persones i les plantes.
Bioquímica i biotecnologia
El Grup de Bioquímica i Biotecnologia va ser creat en 1993. Des del primer moment, ha estat treballant en el desenvolupament de mètodes alternatius a l'ús de pesticides i productes químics mitjançant l'ús de nous compostos inductors de resistència, així com en l'estudi del metabolisme del nitrogen. En els últims vint anys s'ha centrat el treball en el desenvolupament de molècules inductores que afavoreixen l'adaptació de la planta a l'estrès biòtic o abiòtic, i es va obtenir la patent P200501535 en 2005 en col·laboració amb la Universitat de València.
A més, treballen en la cerca i caracterització de nous mecanismes d'inducció de resistència en plantes, com ara l'aplicació del 1-metil triptòfan i de la fertilització nitrogenada, que mostren molt bons resultats pel que fa a la inducció de resistència enfront d'estressos biòtics. Un dels camps més prometedors per a trobar nous mètodes per a millorar aquesta resistència és l'estudi del microbioma de la planta. L'objectiu ha sigut trobar nous endòfits fúngics compatibles amb cultius comercials que puguen millorar el rendiment de la planta al camp.
D'altra banda, el grup col·labora amb l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) i la Universitat de València amb l'objectiu de caracteritzar i potenciar la resposta de la planta enfront de patògens tan importants com Xylella fastidiosa i Ralstonia solanacearum i una altra de les seues línies d'investigació és el desenvolupament i validació de tractaments antimicrobians utilitzant compostos naturals procedents d'extractes vegetals per a la seua aplicació contra patògens d'interès clínic i agronòmic, amb el propòsit de testar i validar el seu efecte antitumoral en cèl·lules humanes.
