A través d'una tecnologia d'investigació pionera en el món, han demostrat l'efectivitat de les nanopartícules de plata i sílice en la inactivació del virus sobre superfícies com ara teles, màscares o equips hospitalaris, que s'han convertit en una eina important en la lluita contra la pandèmia. Les noves partícules s'han aplicat en la màscara OTO reutilitzable, actualment en producció per ELKA, i més recentment en teixits amb aplicacions en equips de protecció personal (EPI) i roba per a ús hospitalari.
Ara s'ha desenvolupat una pel·lícula plàstica adhesiva per a protegir superfícies, com són manilles de portes, passamans, botons d'ascensors i pantalles tàctils que és capaç d'inactivar el nou coronavirus per contacte. Llançat per la indústria Promaflex, el material porta incorporades a la seua estructura micropartículas de plata i sílice, desenvolupat per l'empresa Nanox, amb el suport del Programa d'Investigació Innovadora en Petites Empreses (PIPE) de la FAPESP.
En proves realitzades en el laboratori de bioseguretat de nivell 3 (NB3) de l'Institut de Ciències Biomèdiques de la Universitat de São Paulo (ICB-USP), s'ha demostrat que el material a base de polietilè és capaç d'eliminar el 99,84% de les partícules del SARS-CoV -2 després de dos minuts de contacte. Gustavo Simões, cofundador i CEO de Nanox Tecnologia, investiga els efectes bactericides i fungicides de les nanopartícules de plata des del seu doctorat, sota la direcció del professor Elson Longo.
Esperit pioner
Aquestes innovacions ha sigut possible dur-les a terme durant els mesos transcorreguts des de l'inici de la pandèmia gràcies al coneixement acumulat per les investigacions desenvolupades en el CDMF fa tres lustres amb nanopartícules de plata i sílice. "Quan va arribar el nou coronavirus, la tecnologia per a matar bacteris i virus ja estava desenvolupada", explica Elson Longo, professor emèrit d'UFSCar i director del CDMF.
A més de la UFSCar, han participat en la investigació durant aquests anys el Laboratori de Química Teòrica i Computacional de la Universitat Jaume I de Castelló, liderat pel professor Juan Andrés Bort, l'empresa Nanox i científics de la UNESP i de l'Institut de Ciències Biomèdiques de la Universitat de São Paulo (USP).
El virus mor a causa d'un procés d'oxidació. "La química orgànica, ha explicat Elson Longo, s'utilitza generalment en processos per a eliminar fongs i bacteris, però l'equip ha cercat una altra forma, per mitjà de la química inorgànica, en la qual es combinen semiconductors".
Aquest fenomen pot absorbir electrons o subministrar electrons fàcilment. "Vam veure que els semiconductors tenien una gran capacitat per a descompondre la molècula d'aigua, formant un radical hidròxid i un protó. D'altra banda, hi ha un electró per a l'oxigen, que forma un ió peròxid i absorbeix aqueix protó i forma un radical peròxid. Aquest radical peròxid i el radical hidròxid oxiden bacteris, fongs i virus", comenta el professor.
Amb seu en la Universitat Federal de São Carlos (UFSCar), CDMF és un dels Centres d'Investigació, Innovació i Difusió (Cepids) secundat per la Fundació de Suport a la Investigació de l'Estat de São Paulo (Fapesp), i també rep inversions del Consell Nacional d'Investigacions, Desenvolupament Científic i Tecnològic (CNPq), de l'Institut Nacional de Ciència i Tecnologia de Materials en Nanotecnologia (INCTMN). La seua col·laboració amb el sector privat ha generat, fins al moment, més de 40 patents.
