L'Informe ha segut elaborat pels professors Juan A. Lafuente, de La UJI i Pedro Serrano, de la Universidad Carlos III de Madrid
Castellón Información
Més del 70% de la riquesa dels espanyols està en actius immobiliaris, per la qual cosa monetitzar l'habitatge alhora que es continua gaudint-ne serà, en molts casos, una opció necessària per a complementar la previsible insuficiència de les pensions, segons es desprèn de l'informe presentat per l'Instituto Santalucía, elaborat pels professors Juan A. Lafuente del Departament de Finances i Comptabilitat de la Universitat Jaume I, i Pedro Serrano, docent d'Economia Financera i Comptabilitat en la Universidad Carlos III de Madrid, i Jorge Martínez, soci en Airos Valor.
L'objectiu principal de l'informe és contribuir al debat sobre la complementarietat de les pensions públiques, cridant l'atenció sobre l'oferta de productes financers i asseguradors innovadors existents que poden ser una font addicional d'ingressos per a mantenir un bon nivell de vida durant la jubilació, mitjançant béns com l'habitatge.
Segons s'extreu de l'informe, la confluència i evolució de diversos factors –demogràfic, de mercat de treball i institucional– suggereixen que la sostenibilitat del sistema públic de pensions requereix d'un ajust a la baixa en el nivell mitjà de la prestació, o alternativament, de majors ingressos. A més, existeix un aspecte especialment rellevant en aquest context: l'arribada a l'edat de jubilació, en el curt termini, de la generació més nombrosa, la dels baby boomers (segment de la població nascuda des de 1960 fins a 1975 i que en l'actualitat té entre 43 i 60 anys).
Però, mentre que els treballadors joves tenen cada vegada més present que necessitaran estalviar davant la possible insuficiència de la seua pensió, aquests baby boomers no han estat conscients al llarg de la seua vida laboral de la conveniència d'estalviar per a la jubilació i podrien trobar-se que la prestació que rebran siga més baixa del que esperaven. El problema, a més, radica que els baby boomers ja no compten amb temps suficient en la seua etapa activa per a generar un estalvi periòdic, pel que ens trobem amb una cohort demogràfica que no té capacitat de reacció davant un canvi de règim inesperat.
No obstant això, no significa que no hagin estalviat. Les dades mostren que l'estalvi dels espanyols està concentrat fonamentalment en actius il·líquids, concretament en immobiliaris: el 71,3% de la riquesa total de les famílies espanyoles estava en l'habitatge en propietat. I és que, només el 15% de la riquesa dels espanyols està invertida en actius financers (Enquesta Financera de les Famílies Europees (EFFEU) 2017).
En opinió de José Manuel Jiménez, director de l'Instituto Santalucía, "a Espanya hi ha una important quantitat d'estalvi acumulada en habitatge. I és important que els propietaris sàpiguen que aquesta font d'estalvi és susceptible de convertir-se en liquiditat, permetent-los aconseguir uns ingressos durant la jubilació més concordes amb les seues expectatives i necessitats sense perdre la propietat de la seua casa mentre visquen. Es tracta de solucions poc conegudes àdhuc, però amb un enorme potencial, que compten a més amb un tractament fiscal favorable".
Transformar la riquesa immobiliària en complement de la pensió
Com apunta l'estudi, una de les opcions que està suscitant major interès en l'actualitat per al problema de la insuficiència de les pensions és la liquació de l'habitatge, on es concentra gran part de la riquesa de les famílies espanyoles. Tradicionalment, el downsizing, el lloguer i la venda de l'immoble han estat tres alternatives per a liquar el patrimoni, sent l'inconvenient principal haver d'abandonar la seua llar.
No obstant això, les hipoteques inverses i el producte habitatge-pensió (venda amb reserva d'usdefruit) es presenten com a alternatives més idònies, ja que no només permeten a la persona obtenir una renda addicional que compensi la pèrdua de poder adquisitiu de la pensió, sinó que també els permet romandre i gaudir del seu habitatge durant tota la seua vida– o bé traslladar-se a una alternativa residencial apropiada a les seues condicions de salut i dependència –.
Els desavantatges dels contractes d'hipoteca inversa originals van ser la desprotecció davant el venciment del contracte i la temporalitat de la renda, però aquests han evolucionat cap a nous productes, més innovadors, que tracten de resoldre aquestes deficiències.
En aquest context, és important que el consumidor sigui conscient que constituir una renda vitalícia és una bona opció de cobrir-se davant la possibilitat de viure més de l'esperat (risc de longevitat o supervivència). Finançar la jubilació a través d'una hipoteca inversa tradicional, amb una renda fins a l'edat fixada, pot convertir-se en un problema per a aquelles persones que superin l'esperança de vida, ja que la renda s'acabarà i deixarà al rendista en una situació fins i tot més precària que la inicial, per no comptar amb el seu habitatge. Amb una renda vitalícia, el consumidor transfereix aquest risc de longevitat a la companyia asseguradora.
Perspectives dels productes de liquació de l'habitatge
Per què aquesta riquesa acumulada en habitatge no sol aprofitar-se en el moment de la jubilació? Malgrat el gran potencial de mercat d'aquest tipus de productes a Espanya, a causa de l'elevat percentatge d'habitatge en propietat, la veritat és que el seu desenvolupament ha estat fins a la data marginal per diversos factors, com explica José Manuel Jiménez «l'alta taxa de substitució de les pensions públiques i el baix nivell d'educació financera de la ciutadania han suposat una barrera inicial per al desenvolupament d'aquest tipus de productes al nostre país. A més, existeix un component sociocultural, on els vincles familiars i el desig de transferir l'habitatge als hereus és molt fort. Finalment, no hem d'oblidar que hi ha una resistència psicològica, agreujada per l'experiència de la crisi de 2008, cap a desacumular riquesa i confiar en nous productes financers».
Per això, uns altres dels aspectes sobre els quals crida l'atenció l'estudi, és sobre la necessitat de desenvolupar, a nivell del regulador i gestors polítics, un marc institucional sòlid per a crear un mercat de productes eficients capaços de dotar de liquiditat el patrimoni dels espanyols que el necessitin. Reformes legislatives consensuades i estables, incentius fiscals i un marc jurídic transparent i amb regles clares són condicions necessàries per al potencial desenvolupament d'aquest mercat. Les seues opcions d'èxit, asseguren els autors de l'estudi, radiquen en accions coordinades entre consumidors, entitats financeres i asseguradores, i les institucions públiques.
L'Institut Santalucía és una plataforma de recerca i debat impulsada per Santalucía, un dels majors grups asseguradors espanyols. Els seus objectius principals són fomentar el debat sobre el problema de l'estalvi sostenible, així com l'educació financera, per a ajudar les persones a entendre les seues decisions financeres i promoure la col·laboració col·lectiva per a canviar les actituds dels consumidors cap a l'estalvi a llarg termini.
