Se li ha anomenat Serena i ha sigut creada al costat de l'equip d'investigació Giant (Machine Learning for Smart Environments)
Castellón Información
Existeixen nombroses evidències dels possibles efectes adversos de la soledat no desitjada en les persones que han portat els especialistes a considerar-lo un problema de salut pública. En aquests moments de confinament, obligat per l'alerta sanitària creada per la pandèmia de la Covid-19, el nombre de persones en aquesta situació ha augmentat; però, per a moltes, aquesta no és una situació excepcional, sinó una realitat quotidiana, com indica l'elevat nombre de persones majors que viuen a soles, i que ateses les circumstàncies, encara han vist més agreujat el seu aïllament social.
Per mitigar aquests tipus de situacions, és important disposar d'eines que faciliten als professionals de la salut la detecció de persones en risc de soledat, perquè aquest és el primer pas per a poder realitzar intervencions que milloren aquesta condició. Aquest ha sigut l'objectiu de l'equip d'investigació Giant (Machine Learning for Smart Environments) de la Universitat Jaume I de Castelló en la creació de Serena, un robot conversacional que facilita la localització de persones en situació de soledat no desitjada.
Serena és un projecte de ciència ciutadana finançat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), que promou en les seues convocatòries la realització d'accions que apropen la ciència a la població i també fer les persones partícips de la ciència. Serena és el nom del bot conversacional dissenyat per a parlar amb les persones i avaluar els seus sentiments de soledat. Gràcies a les oportunitats que brinden les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), qualsevol persona pot conversar amb Serena des del seu dispositiu mòbil.
El projecte «Aprenentatge automàtic com a eina de ciència ciutadana per a millorar la qualitat de vida de les persones majors i les seues persones cuidadores» està liderat pels professors Óscar Belmonte del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics i Antonio Caballer del Departament de Psicologia Evolutiva, Educativa, Social i Metodologia, en el qual, a més a més, participen els investigadors i investigadores Andrea Castillo, Arturo Gascó, Raúl Montoliu, Emilio Sansano, Agustín López i Rubén García. És el primer projecte FECYT desenvolupat a la universitat pública de Castelló en la nova línia d'actuació de ciència ciutadana i compta amb l'estreta participació de l'Ajuntament de Castelló de la Plana i la Creu Roja, i altres entitats com l'Hospital Universitari La Plana de Vila-real i el Telèfon de l'Esperança.
L'eina desenvolupada parteix del treball realitzat per un equip científic interdisciplinari en els camps de la psicologia i les ciències de la computació que vol donar resposta a un dels actuals reptes socials, com és la soledat de les persones majors, amb l'impacte tan rellevant que això podria tenir en el benestar de la població del nostre entorn; i aprofita les oportunitats de la tecnologia per arreplegar la col·laboració de la població, en el marc de la ciència ciutadana, com a exemple de recerca on la societat juga un paper protagonista en les diferents etapes del treball científic i les circumstàncies de la qual s'han vist agreujades per l'actual estat d'alarma.
L'objectiu és apropar d'una manera participativa i accessible a la ciutadania, mitjançant un projecte d'interès social i inclusiu com són les eines basades en la intel·ligència artificial (concretament en l'aprenentatge automàtic), el treball científic amb el propòsit d'ajudar a l'anàlisi sobre constructes com la soledat, l'aïllament social, el benestar o l'estrès, entre altres, relacionats principalment amb les persones majors i les persones que els cuiden de manera formal o informal.
El projecte s'articula en tres fases. En la primera, persones majors i cuidadores proporcionaran dades obtingudes a partir de les respostes a qüestionaris estandarditzats i preguntes de resposta oberta. L'adquisició d'aquestes dades es durà a terme mitjançant l'ús d'aplicacions tipus bot conversacional a les quals es tindrà accés de manera ubiqua a través de telèfons mòbils. En la segona, la ciutadania podrà participar en l'etiquetatge de les respostes obtingudes en la primera fase. Per a això s'utilitzarà la plataforma de ciència ciutadana Zooniverse amb les dades prèviament anonimitzades. I en la tercera, la ciutadania podrà realitzar anàlisi amb les dades etiquetades utilitzant eines d'aprenentatge automàtic a través d'una plataforma web, adquirint noves destreses en la planificació d'algorismes i anàlisis i interpretació dels resultats obtinguts.
L'equip investigador ja havia realitzat, abans de l'estat d'alarma decretat el passat 14 de març de 2020, dos tallers amb persones majors a la seu de la Creu Roja de Castelló i al Centre Especialitzat d'Atenció a Majors del Grau de Castelló de la Plana per a donar inici a la primera fase del projecte que contempla la recollida de dades.
La iniciativa disposa d'una pàgina web explicativa sobre com participar i aconseguir que Serena puga aprendre a detectar la soledat: https://gerontec.uji.es/
