Domingo Vicent. Portaveu de Ciutadans en l'Ajuntament de Vila-real.
La utilització de béns immaterials apreciats per tota la ciutadania, com la cultura, la llengua, l’educació o el sentiment de pertinença ha estat sempre a l’ordre del dia en la política.
I la veritat és que es pot fer des de dos punts de vista: per unir i tendir ponts o per a enfrontar i crear enemistats innecessàries. Malauradament, històricament ha guanyat la segona opció.
Quant a l’educació, després de passar fins per set lleis educatives a nivell estatal segons el Govern de torn, a hores d’ara estem patint l’últim exemple de molt a prop, amb un Consell més preocupat per adoctrinar e imposar els seus punts de vista que per garantir la llibertat d’elecció. La realitat és que no es pot ni es deu utilitzar la llengua com a arma llancívola contra aquells que no pensen com tu. Les llengües s’han de voler, valorar i apreciar per igual perquè ens fan més rics, més crítics i més cultes.
Ni té sentit plantejar la diferenciació entre el català i el valencià com ho va fer el Partit Popular en Les Corts, ni ne té cap tampoc que la doctrina Marzà vulga crear valencians de primera i valencians de segona en funció de si trien una llengua per damunt d’una altra. Això té un nom i es diu desigualtat. I té una conseqüència i es diu oposició front a la imposició.
L’últim exemple l’hem vist a casa nostra on s’ha criticat un Certamen Literari per l’ús del castellà, a banda del valencià. Ambdues llengües vàlides i riques, ambdues llengües parlades per igual pels veïns i veïnes de Vila-real que paguen els seus impostos i tenen dret a participar lliurement en un esdeveniment cultural que té com a objectiu fonamental la distribució i l’edició de la literatura, cosa que malauradament alguns han deixat en segon pla per voler fer pols utilitzant, de nou, un bé immaterial com a arma llancívola.
