Domingo Vicent. Portavoz de Ciudatans en el Ayuntamiento de Vila-real.
L’inici de l’estiu ens va traure una noticia cridanera i que va remoure els sentiments d’alguns dels ciutadans de Vila-real, l’enderrocament de l’antic pavelló J. B. Llorens per a construir una nova plaça. Pel que s’ha anat coneixent es tracta d’un altre projecte ambiciós del Villarreal, C.F.
Esta vegada, amb la intenció de promoure un sector ceràmic a qui tant la província de Castelló com la ciutat de Vila-real té molt que agrair, i del que depèn el futur més immediat de la nostra economia, al mateix temps que permet al nostre equip de futbol tindre una font addicional d’ingressos necessària per poder competir al nivell que ens hem acostumat. Fins ací, tot bonic, però, de seguida, vaig tindré un parell de qüestions que em començaren a preocupar.
Una sentimental, perquè per a la gent de la nostra generació el pavelló -l’únic que durant un temps va haver- és una font inesgotable de records. I una altra pràctica, perquè la construcció d’una plaça nova al lloc on ara està el pavelló ens deixaria sense unes instal·lacions que presten un serveis als usuaris per a la pràctica esportiva.
No obstant, després d’haver-nos reunit amb el club, així com haver polsat l’opinió de veïns i hostalers de la zona, sabem que l’enderrocament del pavelló portarà aparellada la construcció d’un nou a càrrec del Villarreal, C.F. Així doncs, es compliran les dos condicions que consideràvem absolutament necessàries per a poder dur a terme un projecte com aquest.
Primera, que hi haguera una solució definitiva. El substitut de l’actual pavelló hauria de vindre per a quedar-se. És a dir, Vila-real té una infraestructura de la seua propietat i no podem arriscar-nos a perdre-la. El nou pavelló ha de ser propietat del nostre poble i dels seus veïns.
I segona, no es podia deixar sense servei als usuaris. Està clar que no serà fàcil coordinar l’enderrocament d’un pavelló i la construcció d’un altre, per això exigirem que mentrestant es done una alternativa, com poguera ser la utilització temporal de les instal·lacions del CTD en el temps que s’estiga construint el nou pavelló.
Si tot açò no els sembla prou mal de cap, encara hi ha un “extra-bonus” en tot aquest assumpte, el canvi de nom de El Madrigal. Una qüestió que segurament pot alçar ampolles, ja que com recordareu alguns dels mes veterans ja es va voler canviar una vegada com agraïment a D. Pascual Font de Mora, i els abonats van preferir mantindre eixe nom. Ara són altres temps, altres necessitats, i una història recent èpica que fa que les emocions d’abans se relativitzen.
El primer que vaig pensar és que, com l’altra vegada, hauríem de consultar a la gent, ja que segurament no és un a qüestió insignificant perquè segons a qui i cóm es pregunte el resultat pot ser diferent.
Finalment, i volent ser el més pragmàtic possible, he arribat a la conclusió que hem d’intentar que, encara que les necessitats “obligaren” a canviar el nom, el nom de El Madrigal perdure d’alguna manera vinculat al camp de futbol. En definitiva, solucions hi ha tantes com la imaginació i la voluntat ens donen.
