L’exvicepresident català ha recorregut els 500 anys d’història d’aquesta ruptura amb el catolicisme a la UNED de Vila-real
S.N./Castellón Información
Una nova sessió del cicle de Conferències Blanques a la UNED de Vila-real es va celebrar ahir a Vila-real amb la visita d’una personalitat de la política, l’exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod Rovira, encara que no va vindre en qualitat de polític sinó com a director de la Càtedra de Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra per a abordar els ‘500 anys de Reforma Protestant. Història, tradició i presència’, ja que el 31 d’octubre es va celebrar aquest aniversari. Malgrat això, la seua intervenció va estar plena de paral·lelismes i un doble llenguatge amb referències amb el que hui dia ocorre a Catalunya. Carod Rovira va estar acompanyat per l’estudiant de Filosofia, Juan Luis Sánchez, qui ha conduït el debat, i pel professor de traducció de l'UJI i l’edil de Normalització Lingüística i Tradicions de l’Ajuntament de Vila-real, Santi Cortells, expert també en la cultura germànica per la seua estança com a professor a la Universitat de Bonn i el qual es defineix com a “compromés amb la diversitat cultural i lingüística a la Unió Europea”.
Juan Luis Sánchez va presentar la intervenció de Josep-Lluis Carod Rovira i va assegurar que René Descartes va ser, amb el seu discurs del mètode, el que va marcar un contrapunt filosòfic que va suposar un canvi de pensament que situà a l’ésser 
humà en el centre filosòfic i no a Déu. Va afegir, avançant una de les principals conclusions de la conferència, que els països d’arrel protestant han tingut una evolució i un ritme diferent de la resta i que això s’ha materialitzat en dos fets històrics clau com la Revolució Industrial i la Il·lustració.
El director de la Càtedra de Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra va explicar que Martí Luter, teòleg i frare impulsor de la Reforma Protestant, va marcar un abans i un després en l’àmbit de traducció, ja que va ser la primera persona que es va atrevir a transcriure la bíblia a altra llengua, que va ser l’alemany. Així mateix, va contar que la política d’indulgències que havia emprés el Vaticà per a finançar l’operació urbanística A la Santa Seu va ser la gota que va vessar el got. “Es perdonaven els pecats a qui pagava, inclús va haver-hi casos com el del Príncep de Saxònia que assolir 128.000 anys d’indulgències. També hi existia el tràfic de mercaderies de relíquies, el culte de les quals podria considerar-se pagà o romeries que van ser denunciades i contra les que Luter s’alçà en 1517”.
Va assenyalar durant la intervenció que el plantejament del frare no era nou, ja que existien altres moviments cristians dissidents, però ell va emprar un llenguatge clar, intel·ligible i modern en el seu missatge i va arribar a elaborar 95 tesis de discrepància amb l’església catòlica que va clavar a la porta de l'església del Palau de Wittenberg com una invitació oberta a debatre. . “Luter demanava un retorn als primers anys de l’Evangeli, que poc tenien a veure amb els del segle XVI i condemnava els abusos i l’avarícia que imperaven. Per tant es pot dir que va esdevenir el primer moviment de masses antijeràrquic que sacsejar Europa que va provocar un canvi cultural, religiós, lingüístic, social i econòmic per a la història universal”.
Josep-Lluís Carod Rovira va apuntar que el plantejament de Luter deia que la màxima autoritat no era el clergat sinó el missatge de la bíblia. “Ell mai va voler un trencament amb l’església catòlica sinó una reforma, però el que pensava no era viable dins del corrent hegemònic, ja que advocava per un ús de la llengua pròpia en les misses i en les escriptures, inclús introduint l’ensenyament de Déu en les cançons populars perquè el poble entenguera el missatge cristià i és el que va succeir, perquè per primera vergada en 1500 anys es passà de no entendre res a entendre-ho tot del culte i aquest va ser el vertader motiu de l’expansió del protestantisme”, va expressar Carod Rovira.
La intervenció del director de la Càtedra de Diversitat Social de Luter va comptar amb referències a la situació política actual que el públic assistent, que va omplir la sala, va captar. “No volien acceptar el mandat de qui estava a molts quilòmetres, no usava la seua i a més demanava diners que anaven a repercutir en nosaltres de cap manera”. Per altra banda, Carod Rovira va destacar que es va produir un canvi en la relació amb Déu, ja que els creients van adonar-se del fet que la salvació residia en la fe i que no necessitaven mediadors, ja que tots podien ser sacerdots.
La impremta va ser una aliada de la reforma per a aixecar-se contra el poder establert i la revolució que va arribar a diversos àmbits, com la lingüística, va estendre’s a altres països com Eslovènia, Suècia, Regne Unit o Escòcia entre altres, marcant l’evolució de les llengües d’Europa, a més de ser clau en la lluita contra l'analfabetisme.
I que passava a Espanya mentre? Doncs sembla que a l'any 1519 va arribar ací, encara que la persecució sofrida, sobretot per part de la inquisició amb exemples com el Bisbe Tortosa, va convertir-la en un moviment minoritari i desconegut. “Hi va haver molts religiosos que es van unir i fins i tot que van escriure a escrits de refutació el 1521 a les Illes Balears i inclús ‘màrtirs’ ”. “Als territoris valencians la inquisició va ser sempre rebutjada ací per motius polítics. A més hi havia xicotets nuclis que llegien, discutien i parlàvem de la bíblia que acabaven davant la inquisició i en l’època va arribar a ser habitual el contraban de llibres d’autors protestants per la presència de comerciants europeus, sobretot francesos, i és que al segle XVI la ciutat més important era València amb 50.000 habitants, per davant de Barcelona amb 30.000 i altres capitals europees que no arribaven als 20.000”.
Pel que fa a la província i més concretament Vila-real, va ser un important nucli de persones que es van unir a aquest corrent i que van ser condemnades per la inquisició com Gaspar de Centelles o Jeroni Conque, de Llucena, el qual va traduir la bíblia al valencià . “Europa es va mantenir al marge respecte d’aquesta violència policial exercida per la inquisició a Espanya i va dir que no era un assumpte que no li concernia”.
Fins al 1834 aquest corrent va estar amenaçat però amb la desaparició de la Inquisició va eixir del seu amagatall amb publicacions i una important obra educativa durant els anys posteriors fins al Franquisme, on passen a ser clandestins. “Amb l’arribada de la democràcia es va establir la llibertat religiosa però sense igualtat per a les confessions, ja que el catolicisme gosa d’una posició privilegiada. Encara així, hi ha actualment uns 1.000 centres protestants i s’estima que el nombre de creients arriba als 400.000 amb esglésies tan importants com la Pentecostal o la de Filadèlfia”.
